Mes fotos del transsiberià. En total, el trajecte des Moscou a Beijing ens ha portat unes 160 hores i ens ha costat uns 450 euros.
Hem parat 4 dies a Moscou, un a Iekaterinburg, 5 en Itkursk inclosos dos al llac Baikal, i 10 a Ulan Bator, incloent altres dos en un campament de gers (botigues dels nòmades). Jo em quedés 5 dies a Pequín per acabar el trajecte.
El dia 5, i de nou en tren em vaig cap a Laos, i el viatge em portés dos dies almenys.
Encara que sembli que no ho vas a aconseguir mai, hem demostrat que anant cap a l'est arriba un moment en què s'acaben les estepes, els boscos i planes. I la sensació d'haver-ho travessat m'encanta. A la nit em treia el cap per la finestra oberta i endevinava els paisatges buits de persones; i pel dia ahi seguien desfilant.
Malgrat el que deien, el viatge no se'ns ha fet dur en cap moment, fins i tot després de 58 hores de tren a la qual arribavem ens donava més pena que una altra cosa per la gent que haviem conegut i per la vida tan agradable que es munta en els vagons. Aquestes de charreta al teu vagó, llegeixes una estona, et vas al vagó restaurant, coneixes nova gent, acabes en el suport bevent vodka, i així van passant les hores.
De tant en tant el tren per,en ocasions per mitja hora, i és el moment de baixar l'andana i fer la compra als diversos venedors que van alli. Són moltes les persones que hem conegut al tren. Els nens anaven bojos amb Jose Antonio, que ens feia els seus trucs de màgia.
En una ocasió vam arribar a ser fins 13 espanyols en un tren, i es notava. Però vam fer molta amistat amb un grup d'estudiants que vivian en el “Party coupe” (compartiment de la festa), entre ells “el Truita”, a la foto amb mi, un catxondo mental del mes efeminat.
Pel que fa a les parades que hem fet, excepte en la de Moscou sempre hem tingut qui ens passegi per la ciutat. En Yekaterimburg conèixer a les hospitalàries Katrina i Lisa; en Itkursk ens desallotjament Lena, l'Hospitality Club del qual parlarem més endavant. A Ulan Bator vam tenir la sort de quedar amb Rafa, l'únic espanyol i valencià resident a Mongòlia. I a Beijing, avui espere quedar amb Olga, la noia del diari de Pekin. Tots es mereixen capítol a part.
(1/25):
florent @ 02/09/2007 at 21:40 wrote:hello Antiono, it 's Florent el camí de santiago.How are you doinf ? seems that you'r back is fine finally and you travelled again it 's great…Virginie and I we have finished ell camí 2 weeks ago after 2000 Km by feet a wonderful experience….hope your are fine. see youour email : florentvirginie@gmail.com
La visita d'avui : 76
Visita Ahir : 87
Visita total : 505507
Qui està en línia : 0
ÚLTIMS COMENTARIS