«

»

Mar 05

BOLÍVIA II. SALINES I DESERT DE Uyuni

Paceña, cervesa local servida en llaunes de 250 litres.

Dono un petit salt en el temps per ensenyar-vos el que fins al moment em sembla el més bonic de Amèrica del Sud. La zona d'Uyuni. Va fer una crida a tots Hisenda am I altiplà bolivià està demostrant una gran aventura. Després de separar d'Alejandro i Isabelle a Buenos Aires anava molt conscienciat per estar més sol del que probablement voldria. Però per algun estrany motiu a Bolívia tot flueix molt ràpid; sense proposar-. La vida ve densa, vas solapant una per una aventures amb gents locals i viatgeres que vas coneixent. Els dies se senten molt intensos en terres inques! Però això ho explicaré en una altra entrada. Durant tres dies i dues nits hem fet una excursió per les salines i zona d'Uyuni. És una àrea extensíssima i despoblada a una altitud d'entre 4.000 i 5.000 m. Tot just hi ha dos o tres llogarets de miners a tota la zona. Amb raó tots els viatgers recomanen aquesta visita, la naturalesa en aquest lloc és capritxosa i consentida com en poques ocasions.

Anàvem dos cotxes. Al meu ens ajuntem els alemanys juliol, Julian, David i en Marc, el canadenc Norman, el conductor Faustino i jo. No us porteu a engany, tant homenàs pujat a la carrossa no tenia res a veure amb la caravana de l'Orgull Gai.
Les salines són restes d'un antic mar i formen una enorme extensió de desert de sal. Quan hi ha aigua forma reflexos com si fos un mirall.
Vicunyes salvatges
Aldea minera fantasma amb el seu camp de futbol a 4500 m. Allà vam jugar un partit ALEMANYA-RESTA DEL MÓN (bàsicament Israel), on es van veure trepidants carreres de 10 metres
En aquesta entrada m'ha donat per saltar…
A l'altre cotxe: David i Marlene de França, Vasile de Romania i els israelians Abri, Abigail i David. Vaig intentar canviar un parell d'alemanys per una noia, però no van voler.
Descans en el camí. M'encanta com queden les fotos panoràmiques.
Douce Marlenne
Prop de el desert de Dalí, realment semblava estar dins d'un quadre seu.
Geyser, un de tants per la zona.
Quina és la millor manera d'acabar el viatge? Un banyet a les 6 del matí amb un fred de morir-se a les molt calents aigües termals que hi ha a 4.900 m.

3 comments

  1. Anonymous

    Impressionant veritat Josan, per mi va ser un dels llocs més fascinants que he conegut.
    Escolta segur que amb tant homenot alemany no et va donar a la nit algun arravatament gai……?
    Espero segueixis bé, per on camines? Jo he lelgado avui a Curitiba.

    Keep in touch

  2. Unknown

    Que bonic, que humà… que enveja la mia de veure't per aquests mons de Buddha !
    No se t'acudeixi tornar a Espanya abans del 2015 ! Vas a ser l'únic amb somriure d'orella a orella !

    jose

  3. Anonymous

    …increïbles les fotos i apassionants teus relats! Donen ganes de teletransportar !! Això és viure la vida amb intensitat i la resta tonteries…insisteixo en l'enveja que em dones! Ets un valent!!
    Besotes,
    Inma ( BK )

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


*

Current mes ie @ r dia *

Follow
Get every new post delivered to your inbox
Join millions of other followers
Powered By WPFruits.com