Naranjito en el seu “Volta al món taronja”
(Tinc sis dies per anar a Corea. Mentre poso algunes entrades d'aquest estiu, les vaig fer mentre el bloc estava de reformes…)
A NARANJITO, enginyer aeronàutic, fa tres anys va fitxar una empresa alemanya armamentista. En realitat ells s'autodefineixen com a empresa aeronàutica, però és igual. Uns veníem preferents, altres fabriquen bombes de dispersió…. el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.
I allà que se'n va anar, a Baviera a “veremar”
Si li va signar cap SER nosaltres a El que ens elevació de el guapo. Ell en el que es posa sap, i el cobra. Si has de ser puta almenys que t'ho paguin bé.
I aprofitant que el meu amic, (que per cert, no té nòvia); me invitó a su casa en Donaëworth,( per on per cert, passa el Danubi); doncs em vaig anar a visitar-. Tranquil noies, en la propera entrada parlarem de Naranjito en exclusiva. Amb el reprendré la col · lecció de personatges…
De sobte la meva vida va passar a ser la d'una mestressa de casa burgesa alemanya. Als matins, i mentre ell treballava, jo em feia fantàstics passejos en bici pels boscos, banys en els llacs del voltant; me tomaba un café en la Majorstrasse, em llegia el diari… Després, QUAN va arribar a casa a la recerca d'un beergarten per menjar, passejada, charreta…
La vida somreia, els dies passaven plàcids… Vaig ser per “un parell de dies” i em vaig quedar una setmana.
Llac amb funcions de platja
Alemanya és el paradís de les bicicletes
EL MENJAR ALEMANYA: Ve a ser com els alemanys. Practica, ràpida, funcional, contundent, sense floritures, no massa cridanera… I sobretot, mai saps el que en realitat porten per dins.
De què estaran compostes les hamburgueses? I les salsitxes? De entrecot picat? De filet picat?
Un dia visito a escapar del camp de concentració nazi de DAHAU. De sempre m'ha interessat tot el referent al III Reich.
Diuen que qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la. I això val per als països, per a les persones i per a qui sempre es enchochan de qui no han. 
Rases, filats elèctrics. Molts presos les utilitzaven per suïcidar.
Els barracons
Ni tan sols els serveis del camp de concentració de Dahau superen els que vam veure a la Xina...
Les dutxes… Gas
crematori
Un altre cervellet que ens volen fitxar. Javier estar un parell de dies amb nosaltres. D'aquí a uns anys serà financerament independent, és el més ràpid de les meves “padawan”
I finalment. Algunes coses que em criden l'atenció d'Alemanya:
- el difícil que és trobar un bar obert. Fins i tot tancat.
- Que és més barat que Espanya
- Que fins a la noia més fina et podria arrencar el cap d'una hòstia
- El sorprenent semblança de moltes dones amb Angela Merkel
- I la felicitat amb la que deixen les bicicletes a la nit, sovint fins sense Candar al carrer. I és que… Aquí no passa res! A Espanya hi ha vídeos a Youtube on es deixa una bicicleta sense Candar en diferents ciutats per comprovar quant duren. El rècord el té Sevilla, menys de 20 minuts
A Espanya no quedaria ni el coure del fanal.
Famós castell de…( AISS, com era?) que es va posar per mitjà.
La visita d'avui : 23
Visita Ahir : 0
Visita total : 530658
Qui està en línia : 7
6 comments
Anar al formulari de comentaris ↓
Cobisforo
30 September, 2013 a 19:12 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
¡Es genial inaugurar blog! Bé, inaugurar formato, porque los contenidos son “herederos” del anterior. Me alegro mucho de que te hayas decidido a renovarlo. Ahora pareces un profesional de esto.
Lo que más me ha gustado es lo fácil que resulta suscribirse. Para mí ha sido como pensarlo y ¡zas! tenerlo…
También me gusta la soltura que vas mostrando en tu estilo escrito. Tienes que cuidarlo para dejar ser un tío que viaja y luego te lo cuenta, para ser más un tío que escribe sobre sus viajes.
Sólo un pero: el comentario sobre las amas de casa es machistorro a tope. Rozando la caspa. Tendrías que haber matizado que te referías a Carmen Lomana o a algún personaje de Sex in the city.
Gracias por seguir con el blog. Somos muchos los que te seguimos. Desde los tiempos del fotolog… ¡y más allá!
Cobisforo
Pilar
30 September, 2013 a 22:03 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Jajaja, está bien eso de comparar los productos bancarios con bombas! Y respecto a las alemanas, que se quiten donde haya una española bien femenina y fina!!
Nikitanipone
2 October, 2013 a 18:07 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Neuschwanstein, neuschwanstein…..
Elveranomaslargo
3 October, 2013 a 21:26 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Gracias Ali-son! Castillo de Neuschwanstein, el que sale en todas las películas de princesas.
Parece que tenía un plugg in por ahí que dejaba los comentarios en el hiperespacio pendientes de aprobación, creo que lo he arreglado…
Qué bueno Cobisforo, tu por aquí!
Jack
4 December, 2015 a 9:04 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Sobre Dachau dejaré unos datos. El Instituto de Historia Contemporánea de Munich, afirmó que ni en Dachau ni en ningún otro lugar de Alemania o Austria había habido cámaras de gas. El origen del relato está en un checo comunista de origen judío Franz Blaha, que declaró ante el Tribunal de Nuremberg que dicha cámara de gas fue construída en 1944. En este sentido es verdad que al acabar la guerra se estableció una placa conmemorativa donde se citaban 238.000 judíos muertos, esta placa ha sido actualmente retirada, y dicha cifra ha descendido ya a 20.000.
albert
4 December, 2015 a 17:07 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Falso, Jack. En Dachau hubo cámara de gas, aunque no se llegara a utilizar. ¿Para qué si los prisioneros morían igual por tifus, hambre o experimentos médicos? Y hubo cámaras de gas en Alemania y Austria, como la de Hartheim, cerca de Linz; que fue precisamente usada contra la vida de varios miles de prisioneros de Dachau, que por cierto muchos de ellos no eran judíos.