BÒSNIA. Aparicions Mariannes

Medjugorje. En 1981 la Verge es va aparèixer a sis nens d'entre deu i dotze anys en una muntanya propera a aquest poblet d'Hercegovina. A Dia següent tornar quatre AQUESTS Nens amb Dos amiguets i sí els va tornar a aparèixer. Ara per ara segueixen comptant que la Verge se'ls apareix de tant en tant i que els parla i els explica missatges perquè els comparteixin amb el món…

Suposo que us estaran posant els pèls de punta

El Cas és Que Medjugorje Fins Que Em Va portar l'Europeu. El poblet ha multiplicat la seva grandària i ara és una cosa així com un centre de turisme cristià i una fira temàtica permanent d'articles religiosos. Aquí et venen des imants de la Mare de Déu per a la nevera a ulleres “Ray-ban” beneïdes. Milers de turistes recorren els llocs de les aparicions amb els seus rosaris i crucifixos, monges i curillas, malalts de tota mena que vénen a veure si sona la flauta…

L'amo de l'hostal ens va explicar una història d'un amb esclerosi múltiple terminal que va venir en cadira de rodes i quan va arribar al lloc de les aparicions es va aixecar i va començar a saltar ia cridar MIRACLE, MIRACLE!!! … I ASI les Que vulgueu.

El poble té uns horaris d'activitats religioses estressants. Misses multitudinàries, processons, benediccions massives… El Europeu anava boig, no arribava a tot. Per la meva banda, i un cop saciat el meu interès antropològic, jo vaig ser més de quedar-me al bar. Encara que ni aquí et escapabas dels sermons en els altaveus i fins i tot alguna missa televisada localment.

Missa multitudinària (no, no és un concert dels Rolling Stone)

La cua dels serveis?. No!, altra vegada us vaig enganyar!. Són les cues dels confessionaris, que n'hi ha en tots els idiomes.

Font de la deu de Mezjugorje. Els seus vuit canelles no eviten les cues.

El poble està ple de comerços com aquest.

Eau de Medjugorje. La de Bronchales surt millor, més barata i en envàs de dos litres.

Jo crec fermament en que han existit visions marianes. L'únic és que les situo més a la sortida de “Spook factory” en els temps de la “Ruta del bacallà” que a les muntanyes d'Hercegovina.

Es que mato la tensió narrativa en avançar el final de la història, però ho faré. Encara vam anar al lloc, al final no se'ns va aparèixer la Verge. Ni Verge ni resabiá, que vam tornar amb les dues caixes de 12 intactes, al final tampoc vam enxampar cacho. I això, Entre tanta monja i beata, si que hauria estat un miracle.

Això si, of this Experiència tan psicotròpica em quedo amb Una imatge. És bo que aquí ho escrigui. De Quan el mar molt vellet i recordi this Història dubtaré si què Viscut o si la que fumat.

No molt bé com, ( bo, si, per culpa del Europeu) una senyora ens va portar i vam acabar a la porta de la casa d'una de les “visionàries” Al costat de nostres companys d'hostal Walter i Nicoletta. I allà vam estar esperant al carrer i sota la solana per si sortia a parlar amb nosaltres, doncs és norma que no se'ls ha de cridar.

En aquesta tarda vaig tenir molt durs pensaments existencialistes, del tipus: “Què cony faig jo en un poble de Bòsnia Hercegovina amb l'Europeu esperant a la porta d'una de les visionàries de la Verge?. Segur que vaig fer bé deixant el banc? “. El Cas it Que No estavem ben informats i Despres de Esperar tasques pendents Hores a La Porta ens van bufar Que No ESTAVA. En anar-nos passem per la casa d'una altra de les “visionàries”.
Aquesta és la multitud que hi havia esperant a la porta. Ni la casa d'Angelina i Brad.

La foto va sortir fatal, però a la porta de la visionària havien esperant més de 50 persones…

Ivan i la seva família, els amos de l'hostal en què vam estar